DESEMBRE    2a setmana

 BON DIA : AGRAÏMENT  !!!

DILLUNS    

IMARTES   

EL LLEÓ I EL RATOLÍ

Heus aquí que, un dia, un gran lleó va adormir-se profundament, dintre el bosc.

Mentre ell dormia un ratolí agosarat es passejava amunt i avall a prop seu. Tant i tant devia passar que, quan el lleó va despertar-se, el va veure just davant mateix de la seva pota.

És clar que el gran lleó, amb un no-res, podia matar el ratolí xic.

Però no el va matar. El gran lleó va comportar-se com un bon rei dels animals. Generós no va valer-se del seu gran poder per fer-li mal i el va deixar escapar.

El ratolí en va restar tan content i tan agraït que va prometre de pagar-li la generositat així que ell pogués.

Un altre dia el lleó, sortint eixelebrat del bosc, va caure en un parany que uns caçadors li havien parat. Era una gran xarxa de grosses cordes El ratolí va sentir els rugits del lleó, va córrer cap a la xarxa i, rosega que rosega, va aconseguir tallar les cordes i el lleó va quedar lliure.

Això que va passar amb el lleó i el ratolí passa ben sovint al món.

DIMECRES 

  AGRAÏMENT FILIAL

Una noia estudiant d'un curs superior d'una carrera universitària escrivia una carta en un diari. La carta era simplement per agrair als seus pares tot el que havien fet per ella i per la seva germana. "Si algun dia sóc mare -deia- intentaré que els meus fills siguin tan feliços com els meus pares han aconseguit que jo ho sigui". I després afegeix: "Potser a algú li estranyarà aquest escrit, ja que normalment elogiem, diem coses bones, dels nostres 'ídols' més famosos (actors, esportistes, cantants...)Però penso que no està malament mostrar els nostres sentiments d'agraïment a les persones que tenim al nostre costat i que moltes vegades oblidem. Potser és que tenim vergonya d'agrair el que fan per nosaltres, o tenim tan clar que ens han de tractar bé, que no pensem en donar-los les gràcies".

Realment la carta d'aquesta jove fa pensar. Certament, moltes vegades parlem bé de persones que tenim lluny, per exemple, dels "ídols", com diu ella, que ni coneixem realment, ni han fet res per nosaltres (al contrari: moltes vegades viuen a costa de nosaltres). I oblidem les persones que tenim al costat, que ens estimen, i que ho demostren dia a dia. Pensem en aquestes persones (pares, familiars, mestres...) I en algun moment, intentem ser agraïts amb ells. Els altres, que estan lluny, no saben ni que existim.           

         DIJOUS    

EL SABATER POBRE

Un dia va baixar el Senyor a la terra en forma de captaire, s'acosta a casa d'un sabater i li va dir:  - Germà, fa temps que no menjo i em sento molt cansat, encara que no tinc ni una sola moneda voldria demanar-te que m'arreglis les meves sandàlies per a poder seguir caminant.

El sabater li va respondre: - Jo sóc molt pobre i ja estic cansat que tothom vingui a demanar i ningú vingui a donar!.

El Senyor li va contestar: Jo puc donar-te el que vulguis. 

Diu el sabater: - Diners inclosos?. 

El Senyor li va respondre: Jo puc donar-te deu milions d'euros, però a canvi de les teves cames. 

-Per què vull jo deu milions d’euros si no podré caminar, ballar, moure'm lliurement?, va dir el sabater. 

Llavors el Senyor replica:  Està bé, et podria donar cent milions d'euros, a canvi dels teus braços. 

El sabater li respon: Per què vull jo cent milions d'euros si no podré menjar, treballar, jugar amb els meus fills... ? 

Llavors el Senyor li va dir:  En aquest cas, jo et puc donar mil milions d'euros a canvi dels teus ulls. 

El sabater va respondre espantat: De què em serveixen mil milions d'euros si no puc veure l'alba, ni a la meva família i els meus amics, ni totes les coses que m’envolten ? Llavors el Senyor li va dir: Ah germà meu, ja veus si nets d’afortunat  i no t'adones ! 

           
DIVENDRES     

POMES D’AGRAÏMENT

Un home ancià estava al seu hort, prop de casa seva, fent uns forats al terra. Treballava amb entusiasme i amb il•lusió. Va passar un veí i li va preguntar què és el que estava fent. El vell va contestar:

-Estic plantant uns pomers, a veure si creixen i fan unes bones pomes.

-Esperes arribar a menjar pomes d’aquests arbres? –li va dir el veí.

-No, no –va respondre l’ancià-. No penso viure tant. Però d’altres ho faran. L’altre dia vaig pensar que tota la meva vida he estat menjant fruits dels arbres que havien plantat altres persones, i aquesta és la meva manera de mostrar-los el meu agraïment. En la meva llarga vida he rebut moltes coses dels altres. És just que jo col•labori a què altres puguin beneficiar-se de mi.

Pensem de tant en tant en les persones que fan coses per nosaltres? Tenim amb elles una actitud d’agraïment? És interessant pensar en totes les persones que al llarg del dia ens presten algun tipus de servei. La llista seria força llarga. No està de més que alguna vegada els mostrem el nostre agraïment. I no està malament que nosaltres pensem de quines podem contribuir a què els altres estiguin bé.