MAIG 3a setmana

SETMANA DE LA  GENEROSITAT !!!

DILLUNS

DIMARTS

La història de Sant Martí és un dels relats més coneguts de generositat. El cavaller, en veure un pobre que passava fred, va partir amb l’espasa la seva pròpia capa i n’hi va cedir un tros. La generositat no és donar allò que ens sobra, com l’almoina que tirem a la gorra dal pobre que demana pel carrer. Tampoc és donar allò que fa lleig llençar, per exemple, peces de roba, independentment del seu estat o utilitat. La generositat és molt més que això.
De fet la generositat ens hauria de fer adonar que no estem sols i que en aquest món hi ha persones menys privilegiades que nosaltres. Per tant, tenim la responsabilitat de compartir amb els altres les nostres riqueses no només materials, també immaterials. En temps de crisi les donacions econòmiques a les ONG disminueixen, però tots comptem amb bens per oferir: temps, conversa, virtuts, coneixements, etc.
La generositat ha de ser sincera, no és un gest per quedar bé. La generositat pot ser per amor -la generositat entre els membres d’una parella o família és bàsica-; per germanor, per voluntat de servei… Les raons poden ser diverses, però la generositat ha de sortir del cor, sense esperar recompenses. És evident que la generositat comporta satisfacció, però aquesta no ha hauria de ser la seva raó ni principal ni inicial.
Hauríem de practicar la generositat perquè volem millorar la convivència i l’existència d’altres persones. Un valor especialment a reivindicar en moments econòmicament difícils com els que ara estan vivint moltes persones.

DIMECRES

                                                

                                                         DIJOUS

ELS FILLS 

  Una dona que portava un nen contra el seu pit li va preguntar a un mestre: Parla'ns dels fills. I ell va respondre:
Els vostres fills no són els vostres fills. Són els fills i les filles dels anhels que la vida té de si mateixa.
Vénen per mitjà de vosaltres, però no de vosaltres i encara que visquin amb vosaltres, no us pertanyen.
Podeu donar-los el vostre amor, però no els vostres pensaments, doncs ells tenen els seus propis pensaments.
Podeu albergar els seus cossos però no les seves ànimes. Perquè les seves ànimes habiten a la casa del demà, que ni en somnis us és donat visitar.
Podeu esforçar-vos per ser com ells, però no intenteu fer-los com vosaltres.
Perquè la vida no marxa cap enrere, ni s'atura en l'ahir.
Vosaltres sou l'arc per mitjà del qual els vostres fills són disparats com fletxes vives.
L'arquer veu el blanc sobre el camí de l'infinit, i el doblega amb tota la seva força a fi que les seves fletxes vagin ràpides i lluny.
Que el fet, doncs, d'estar doblegats en mans de l'arquer sigui per a la vostra felicitat, perquè així com Ell estima la fletxa que dispara, estima també l'arc que roman ferm. Per això vosaltres vau tenir l'oportunitat de viure la vostra vida i la llibertat d'estimar.
Deixa que els teus fills volin sols del niu quan arribi l'hora i no els reclamis perquè tornin, ells t'estimaran per sempre i tindran també el seu niu en el qual algun dia quedaran sols, però va ser el seu niu i la seva vida. Deixa'ls lliures, estima'ls amb llibertat, no apaguis el foc de la seva llar, viu i deixa viure i ells sempre t'estimaran.

  Khalil Gibran

                                           DIVENDRES

LA ZORRA , EL OSO Y EL LEÓN

Habiendo encontrado un león y un oso al mismo tiempo a un cervatillo, se retaron en combate a a ver cuál de los dos se quedaba con la presa.

Una  zorra que por allí pasaba, viéndolos extenuados por la lucha y con el cervatillo al medio, se apoderó de este y corrió pasando tranquilamente entre ellos.

Y tanto el oso como el león , agotados y sin fuerzas para levantarse, murmuraron:

-!Desdichados  de nosotros ! !Tanto esfuerzo y tanta lucha hicimos para que todo quedara para la zorra.  

 POR EMPEÑARNOS EN NO QUERER COMPARTIR, PODEMOS PERDERLO TODO