MAIG 4a setmana
BON DIA: EMPATIA!!!
DILLUNS
DIMARTS
DIMECRES
La nostra família sempre ha estat dedicada als negocis. Els meus sis germans i jo treballem en el negoci del meu pare, a Mott, Dakota del Nord, un petit poble enmig de les prades. Comencem a treballar fent diferents feines, com treure la pols, arreglar les prestatgeries i empaquetar, després atenem els clients.
DIJOUS
DIMARTS
L'ancià
Un autobús anava donant bots per un camí de terra i ple de sots en un poble del sud. En un seient hi anava un senyor d'edat que duia un pom de flors acabades de tallar. A l'altre costat del corredor hi havia una joveneta que mirava un cop i un altre les flors d'aquell home. A l'ancià li va arribar el moment de baixar i impulsivament va posar les flors a la falda de la jove.
Un autobús anava donant bots per un camí de terra i ple de sots en un poble del sud. En un seient hi anava un senyor d'edat que duia un pom de flors acabades de tallar. A l'altre costat del corredor hi havia una joveneta que mirava un cop i un altre les flors d'aquell home. A l'ancià li va arribar el moment de baixar i impulsivament va posar les flors a la falda de la jove.
- M'he adonat que t'encanten les meves flors, va dir, i crec que a la meva esposa li agradaria molt que tu les tinguessis. Ara li vaig a dir que te les he donat.
La joveneta va acceptar les flors. Tot seguit va veure com l'ancià baixava de l'autobús i travessava la porta d'un petit cementiri allà mateix.
Una lliçó del meu pare
La nostra família sempre ha estat dedicada als negocis. Els meus sis germans i jo treballem en el negoci del meu pare, a Mott, Dakota del Nord, un petit poble enmig de les prades. Comencem a treballar fent diferents feines, com treure la pols, arreglar les prestatgeries i empaquetar, després atenem els clients.
Mentre treballàvem i observàvem, vam aprendre que el treball era més que un assumpte de supervivència o per a fer una venda.
Recordo una lliçó de manera especial. Era poc abans de Nadal. Jo estava a segon de secundària i treballava per les tardes, organitzant la secció de les joguines.
Un nen de cinc o sis anys va entrar a la botiga. Portava un abric vell, marró, de punys bruts i esgrogueïts. Els seus cabells estaven esvalotats. Les seves sabates gastades, amb un únic cordó i trencat, em van dir que el nen era pobre - massa pobre com per a comprar alguna cosa -. Va mirar amb deteniment la secció de joguines, en prenia una i una altre, i acuradament les col·locava de nou en el seu lloc.
El meu pare va entrar i es va dirigir al nen. Els seus gran ulls blaus van somriure i un foradet es va formar en les seves galtes, mentre preguntava al nen en què el podia servir. Aquest va respondre que buscava un regal de Nadal per al seu germà. Em va impressionar que el meu pare el tractés amb el mateix respecte que a un adult. Li va dir que es prengués el seu temps i mirés tot. Així ho va fer.
Després de vint minuts, el nen va prendre amb cura un avió de joguina, es va dirigir al meu pare, i va dir:
- Quant val això, senyor?
- Quant tens? -va preguntar el meu pare.
El nen va estirar la seva mà i la va obrir. La mà, per aferrar el diners, estava solcada de línies humides de ronya. Tenia dues monedes de deu, una de cinc i dos centaus - vint-i-set centaus. El preu de l'avió elegit era de tres dòlars amb noranta-vuit centaus.
- És gairebé exacte, - va dir el meu pare -, Venda tancada!
La seva resposta encara ressona en les meves oïdes. Mentre empaquetava el regal vaig pensar en el que havia vist. Quan el nen va sortir de la botiga, ja no vaig advertir l'abric brut i esgrogueït, el cabell regirat i el cordó trencat. El que vaig veure va ser un nen radiant amb el seu tresor.
DIJOUS
DIVENDRES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada