MAIG 2a setmana
BON DIA: GENEROSITAT !!!
El fet que s’explica del famós director de cinema Steven Spielberg pot ajudar a entendre una mica la raó per la qual en les seves pel·lícules acostuma a mostrar la bondat d’alguns dels seus personatges. Ell ha dit:
-Un dia a l’escola de primària vam fer una cursa. Tota la classe havia arribat a la meta excepte dos alumnes: un nen amb deficiències psíquiques i jo. Ell anava uns quaranta metres darrere meu. Només en faltaven cent per a la meta. Des d’allà, tota la classe va començar a animar el noi deficient, cridant-li perquè em guanyés. Va ser com si li donessin vida per primera vegada i va començar a córrer més, però no tant com per guanyar-me. I jo pensava: “¿Com m’ho faré per tirar-me a terra i que sembli que he caigut?” Però em vaig ensopegar de debò, vaig caure de cara i em vaig esgarrapar el nas. Tots van cridar d’alegria i van animar encara més l’altre noi. Jo em vaig aixecar quan ell ja estava a punt de tocar la línia de meta, i vaig començar a córrer, però no per guanyar-lo, sinó per deixar-lo guanyar a ell. I va arribar a la meta abans que jo. Tots el van agafar i el van portar a les espatlles cap als vestidors. Jo em vaig quedar allà, a la pista, plorant durant almenys cinc minuts. En tota la meva vida no m’havia sentit a la vegada tan bé i tan malament.
Perdre perquè un altre guanyi; cedir perquè un altre sigui el protagonista... Saber-ho fer és un art. I és una demostració de bondat, d’estimació i d’atenció a persones que potser no tenen tantes possibilitats com nosaltres.
ELS ÀNGELS DE LA GUARDA
DILLUNS
SER LLUM
Una mestra d’escola que va passar dos mesos en un esplai d’un dels barris més pobres de Tijuana a Mèxic va enviar aquest text a una revista. Té un to entre poètic i reflexiu: "Vaig veure una mà demanant i uns ulls plorant, i els infants perduts pels carrers, i d’altres treballant. No vaig trobar el somriure a la seva boca, no vaig veure consol en el seu plor, ni esperança en els seus ulls; no hi havia ball, ni cant. Vaig patir en veure tant dolor, en veure tanta tristesa, en veure tanta injustícia, tanta misèria i pobresa. Jo no vaig veure nens alegres, ni nens jugant, els vaig veure sobrevivint, durament treballant. Ignoren quin futur els espera, i ni saben si en tindran. Lluiten per una mica d'aigua, per una mica de pa. Ajuda'ls, pensa en ells, estima'ls que t'estimaran.
I a tots vosaltres, missioners i voluntaris que sereu sempre una llum brillant per a aquesta gent, per tot el que heu donat... MOLTES GRÀCIES!
En la mesura que puguem, procurem contribuir a què els missioners i voluntaris puguin continuar sent una llum brillant (com diu la persona de la carta) per a tanta gent que només veu foscor en la seva vida. Qui sap si un dia seràs tu el voluntari que ajuda en un lloc llunyà?
I a tots vosaltres, missioners i voluntaris que sereu sempre una llum brillant per a aquesta gent, per tot el que heu donat... MOLTES GRÀCIES!
En la mesura que puguem, procurem contribuir a què els missioners i voluntaris puguin continuar sent una llum brillant (com diu la persona de la carta) per a tanta gent que només veu foscor en la seva vida. Qui sap si un dia seràs tu el voluntari que ajuda en un lloc llunyà?
DIMARTS
AJUDANT A GUANYAR
El fet que s’explica del famós director de cinema Steven Spielberg pot ajudar a entendre una mica la raó per la qual en les seves pel·lícules acostuma a mostrar la bondat d’alguns dels seus personatges. Ell ha dit:
-Un dia a l’escola de primària vam fer una cursa. Tota la classe havia arribat a la meta excepte dos alumnes: un nen amb deficiències psíquiques i jo. Ell anava uns quaranta metres darrere meu. Només en faltaven cent per a la meta. Des d’allà, tota la classe va començar a animar el noi deficient, cridant-li perquè em guanyés. Va ser com si li donessin vida per primera vegada i va començar a córrer més, però no tant com per guanyar-me. I jo pensava: “¿Com m’ho faré per tirar-me a terra i que sembli que he caigut?” Però em vaig ensopegar de debò, vaig caure de cara i em vaig esgarrapar el nas. Tots van cridar d’alegria i van animar encara més l’altre noi. Jo em vaig aixecar quan ell ja estava a punt de tocar la línia de meta, i vaig començar a córrer, però no per guanyar-lo, sinó per deixar-lo guanyar a ell. I va arribar a la meta abans que jo. Tots el van agafar i el van portar a les espatlles cap als vestidors. Jo em vaig quedar allà, a la pista, plorant durant almenys cinc minuts. En tota la meva vida no m’havia sentit a la vegada tan bé i tan malament.
Perdre perquè un altre guanyi; cedir perquè un altre sigui el protagonista... Saber-ho fer és un art. I és una demostració de bondat, d’estimació i d’atenció a persones que potser no tenen tantes possibilitats com nosaltres.
DIMECRES
DIJOUS
Dios es un Dj
DIVENDRES
ELS ÀNGELS DE LA GUARDA
Durant la cerimònia de l’enterrament, a Suïssa, d’una actriu mundialment famosa, la persona que presidia l’acte religiós va manifestar: “Déu ha rebut en el cel un altre àngel”. Tots els qui eren allà sabien que l’actriu havia dedicat bastants anys de la seva vida -principalment els últims- a fer d’àngel dels nens afamats de Somàlia, quan els portava periòdicament i personalment (mentre li ho va permetre la seva salut) aliments, medecines, consol, atenció, afecte i tendresa. Així ho han fet i ho fan també moltes persones bones en el món.
El dia 2 d’octubre se celebra la festa dels “Àngels de la Guarda”. Lògicament, hi ha qui hi creu i hi ha qui no hi creu... Es cregui o no es cregui en els àngels, sí que hi ha una cosa certa: que tots podem “fer d’àngels”, tots podem comportar-nos amb els altres com aquells “éssers enviats per Déu a favor de les persones”. ¿Qui fa d’àngel?
- Qui s’acosta i fa companyia als qui ho passen malament,
- qui amb la seva paraula anima i dóna il·lusió,
- qui presta un servei,
- qui és portador de pau i de tendresa,
- qui té una atenció especial pels més necessitats...
Podem creure o no en l’existència dels àngels. Però podem viure com si estiguessin entre nosaltres. I segur que estarem molt millor.
El dia 2 d’octubre se celebra la festa dels “Àngels de la Guarda”. Lògicament, hi ha qui hi creu i hi ha qui no hi creu... Es cregui o no es cregui en els àngels, sí que hi ha una cosa certa: que tots podem “fer d’àngels”, tots podem comportar-nos amb els altres com aquells “éssers enviats per Déu a favor de les persones”. ¿Qui fa d’àngel?
- Qui s’acosta i fa companyia als qui ho passen malament,
- qui amb la seva paraula anima i dóna il·lusió,
- qui presta un servei,
- qui és portador de pau i de tendresa,
- qui té una atenció especial pels més necessitats...
Podem creure o no en l’existència dels àngels. Però podem viure com si estiguessin entre nosaltres. I segur que estarem molt millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada