dijous, 11 de febrer de 2016

FEBRER 3a setmana

AMISTAT

DIMARTS
EL SOLDAT AMIC
 - El meu amic no ha tornat del camp de batalla, senyor -diu un soldat al seu tinent-. Sol·licito permís per a sortir a buscar-lo.
- Permís denegat - replica l'oficial -. No vull que arrisqui vostè la seva vida per un home que, probablement, ha mort.
El soldat, no fent cap cas de la prohibició, surt a buscar-lo. Una hora més tard torna mortalment ferit i carregat amb el cadàver del seu amic.
L'oficial estava furiós:
- Ja li he dit que havia mort! Ara perdré dos homes! Digui'm: mereixia la pena anar allà per a tornar amb un cadàver?
I el soldat, moribund, respon:
- És clar que sí, senyor! Quan l'he trobat, encara era viu i ha pogut dir-me: "Jack... estava segur que vindries".

DIMECRES
ELS DOS AMICS
 En Joan i l'Andreu eren bons amics.
Tots dos anaven a la mateixa escola i jugaven junts. Però tenien un caràcter ben diferent.
En Joan era fort i valent. En canvi l'Andreu de vegades era poruc. Per això, el seu amic Joan el defensava davant els companys quan hi havia baralles.
L'Andreu sempre feia allò que en Joan volia i se sentia molt agraït de tenir-lo com amic. Ell no sabia xutar fort, ni fer gols, ni executar els exercicis de gimnàstica tan bé com ho feia en Joan. Tampoc no gosava a saltar gaire alt i, quan feien curses, sempre es quedava enrera.
Un dia a l'hora d'esbarjo, tot jugant, en Joan va caure i es va trencar una cama. El metge li va dir que havia d'estar al llit, sense moure's, durant dos mesos.
En Joan estava molt deprimit. Tant com li agradava saltar i córrer! Com es podria estar tant de temps quiet? Què podia fer al llit, sense poder-se bellugar?
En Joan no tenia en compte el seu amic Andreu.
Perquè, cada dia, l'Andreu corria a veure'l en sortir de l'escola. S'asseia al seu costat i inventava històries meravelloses on ells n'eren els protagonistes. Tots dos pujaven al pic més alt de les muntanyes, anaven per la selva i muntaven un elefant enorme o una girafa de coll llargarut.
Uns altres dies jugaven al parxís i d'altres jocs que l'Andreu portava de casa seva.
L'Andreu també s'ocupava de portar-li llibres de contes, d’històries divertides i fins i tot li feia dibuixos amb quatre gargots que el feien riure molt.
L'Andreu trobava diversió i entreteniment amb qualsevol cosa.
Ara en Joan i l'Andreu són grans, però continuen sent dos bons amics. Saben que entre tots dos formen un bon parell, perquè el que l'un no sap fer bé, ho fa bé l'altre i a l'inrevés

DIJOUS
UN ÀNGEL I UN AMIC

Un àngel no ens tria, Déu ens l'assigna Un amic ens agafa de la mà i ens apropa a Déu
Un àngel té l'obligació de tenir cura de nosaltres Un amic té cura de nosaltres per amor
Un àngel t'ajuda tot evitant que tinguis problemes Un amic t'ajuda a resoldre'ls
Un àngel et veu patir, sense poder-te abraçar Un amic t'abraça, perquè no et vol veure patir
Un àngel et veu somriure i observa les teves alegries.Un amic et fa somriure i comparteix les teves alegries
Un àngel sap quan necessites que algú t'escolti Un amic t'escolta, sense dir-te que el necessites
Un àngel ve a formar part dels teus somnis Un amic, comparteix i lluita perquè els teus somnis siguin realitat
Un àngel sempre és amb tu, no pot trobar-te a faltar Un amic, quan no és amb tu, no solament et troba a faltar,
sinó que a més pensa amb tu
Un àngel vetlla el teu son, Un amic somia amb tu
Un àngel aplaudeix els teus triomfs,  Un amic t'ajuda perquè triomfis
Un àngel es preocupa quan estàs malament Un amic es desviu perquè estiguis bé
Un àngel rep una pregària teva Un amic prega amb tu
Un àngel t'ajuda a sobreviure Un amic es desviu per tu
Per a un àngel, ets una missió a complir Per a un amic, ets un tresor a defensar
Un àngel és quelcom celestial Un amic és l'oportunitat de conèixer allò que hi ha
de més bonic a la vida: l'Amor i l'Amistat.
UN ÀNGEL VOLDRIA SER EL TEU AMIC
UN AMIC, SENSE PROPOSAR-S’HO,
ÉS TAMBÉ EL TEU ÀNGEL

DIVENDRES




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada