dimarts, 3 de maig del 2016

MAIG 2a setmana

GENEROSITAT

DILLUNS



DIMARTS
GEST RECOMPENSAT

Un agricultor conreava un blat de moro de molt bona qualitat, que havia estat reconegut i premiat en moltes fires agrícoles del país. Aquesta persona tenia el costum de compartir les millors llavors del seu blat de moro amb els altres pagesos de la comarca. Aquests estaven estranyats d’aquesta generositat, perquè estaven més aviat acostumats a competir entre ells, i a ningú no se li acudia anar repartint de manera gratuïta les seves millors llavors. Per això un dia li van preguntar quina era la raó per la qual feia això. I la resposta els va cridar l’atenció: “És molt senzill -els va dir-. En realitat ho faig per propi interès. El vent té la virtut de traslladar el pol•len d’uns camps als altres. Si els meus veïns tenen en el seu camp un blat de moro de qualitat inferior al meu, això arribaria a rebaixar la qualitat del meu. Per això m’interessa que en plantin del millor”.
Si ajudem els qui estan al nostre costat a viure més feliços i il•lusionats, la seva vida guanyarà en qualitat, i això també repercutirà positivament en la nostra vida. Ajudem-nos-hi: tots hi sortirem guanyant.

DIMECRES

VALORAR EL QUE ES TÉ
Enmig de la multitud d’una gran ciutat, un matrimoni veu una senyora amb cadira de rodes, que es troba perduda i indefensa. S’ofereixen a ajudar-la i ella els indica si la poden acompanyar a un determinat carrer. La senyora devia tenir uns seixanta anys, i de la cadira de rodes li penjaven dues bosses de plàstic. Durant el camí va explicant als seus acompanyants que allò que portava a sobre eren totes les seves “possessions”, que dormia allà on trobava un refugi adequat, i que vivia de la caritat dels altres. Arriben al lloc indicat i allà es troben altres vagabunds i pidolaires. La dona obre les dues bosses de plàstic, treu d’elles dos paquets de llet i els reparteix entre el grup. I fa aquest comentari al matrimoni que l’ha acompanyat: “La gent fa caritat amb mi; cal que jo faci caritat amb els altres”.
Tenir molt no sempre és signe de ser més feliç; i donar molt no sempre és senyal de ser molt generós: l’important és el valor que per a tu té això que dónes, la renúncia que et suposa i la il•lusió que hi poses.

DIJOUS







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada