MAIG 4a setmana

CREATIVITAT

DILLUNS

DIMARTS

AMB TOTES LES TEVES FORCES
 Un pare estava observant al seu fill petit que intentava moure un test amb flors que pesava molt. El petit s'hi esforçava, suava, però no aconseguia desplaçar el test ni un mil·límetre.
- Has emprat totes les teves forces per aconseguir-ho?, li va preguntar el pare.
- Sí, va respondre el nen.
- No!, va replicar el pare. Encara no m'has demanat que t'ajudi.

DIMECRES

DIJOUS

SORTIR DEL POU

Un pagès, que havia de lluitar molt per superar les dificultats de la vida, tenia alguns cavalls per fer les feines del camp. Un dia, un dels seus mossos li va fer saber que un dels cavalls havia caigut en un vell pou abandonat; i, com que el pou era molt profund, resultava gairebé impossible de poder-lo treure. El pagès va anar, ràpidament, fins al lloc de l'accident, per avaluar la situació. I, encara que va comprovar que l'animal no havia pres mal, va creure que no pagava la pena intentar treure’l, pel risc que comportava i per l’elevat cost de l'operació de rescat. Així, doncs, va prendre, a contra cor, la decisió que els mossos sacrifiquessin l'animal, tot tirant terra dins del pou fins que quedés enterrat allà mateix. I així ho van fer. Seguint les ordres del seu amo, els mossos van començar a tirar terra dins del pou per enterrar el cavall. Però, a mesura que la terra queia sobre l'animal, aquest se l’espolsava i la terra anava a parar a sota seu. Així la terra s'hi anava acumulant, tot permetent que el cavall anés guanyant alçada a mesura que pujava el nivell de la terra acumulada. Els mossos es van adonar que el cavall no quedava gens enterrat sinó que estava sortint del pou... fins que ho va aconseguir!
A vegades pots trobar-te que estàs "molt ensorrat", pots sentir-te poc valorat i, a sobre, veure com els altres llancen damunt teu la terra de la incomprensió... Lògicament, això et fa perdre la il•lusió. Recorda, aleshores, aquesta història. Pensa que no tens per què acceptar la terra que et llencen a sobre teu, que te la pots treure de sobre i pujar-hi al damunt. Això -que no és fàcil de fer- segurament et permetrà créixer, t’ajudarà a sortir del pou on estàs enfonsat.

DIVENDRES

Confiança en l’ésser humà

Octubre de 1899. D’aquest mes va quedar un document històric, del qual no se sap el nom de l’autor, només el càrrec que tenia: era el Director de l’Oficina de Patents de Nova York. Una oficina de patents és el lloc on van les persones que han inventat alguna cosa, per tal que el seu invent sigui reconegut com a original i es pugui comercialitzar. Doncs bé, en aquest document del qual parlem, el senyor en qüestió demanava als seus superiors que “tanquessin el seu departament, perquè tot el que es podia inventar ja estava inventat, i no calia esperar res d’important per al futur”. Poc temps després, una altra persona s’atrevia a dir coses com aquestes: “La ràdio no té futur, els raigs X resultaran una farsa, i les màquines més pesades que l’aire no poden volar”. Les afirmacions de les dues persones demostren una falta de confiança en la capacitat creadora de l’ésser humà. El temps ha passat i s’han inventat moltíssimes coses. Les màquines pesades han volat (i han arribat ben lluny!). La medicina ha avançat (i ha pogut col•laborar a allargar la vida de les persones). La ràdio, el telèfon, la televisió, han contribuït a millorar les comunicacions... La persona humana, malgrat els seus molts errors, té la capacitat de superar-se a ella mateixa, i de crear invents que ajudin a millorar la vida de la humanitat.
Igualment ens passa a cadascú de nosaltres: tenim la possibilitat de millorar, encara que siguin moltes i molt grans les dificultats. Però hem de tenir confiança en les persones, hem de tenir confiança en cadascú de nosaltres, i hem d’estar disposats a esforçar-nos per aconseguir millorar.