FEBRER 3a
setmana
AMOR
|
DILLUNS
DIMARTS
DIMECRES
QUÈ ÉS L'AMOR?
Em demanen que defineixi què és l’amor de parella. Doncs no ho sé. Suposo que l’amor són aquelles pessigolles, aquelles ganes d’estar amb l’altra persona durant hores i hores, aquella necessitat de veure-la cada dia, aquella sensació que el temps s’atura quan ets amb ella, aquell “si estic amb tu ja ho tinc tot”... Imagino que l’amor deu ser això.
Per sort o per desgràcia, segons com es miri, ens enamorem de veritat poques vegades a la vida. Hi ha moltes vegades que creiem haver-nos enamorat i, amb el pas del temps, ens adonem que no ha estat així. I altres vegades, en canvi, passa el contrari: penses que aquella persona no ha significat tant i, a mida que passa el temps, te n’adones que sí que l'havies estimat molt...
Diuen que el primer amor no s’oblida, i és veritat. Amb el primer amor arriba la pèrdua de la innocència, les primeres bogeries, el descobriment de gairebé tot i també la primera patacada, possiblement la que més mal fa i la que et fa agafar un pànic horrible a tornar a patir.
Però com diu una amiga meva, l’amor existeix sempre que hi creguis. Quan deixes de creure-hi o hi perds la confiança, estàs perdut.
Per tant, si hi segueixes creient, tard o d'hora arribaran altres amors. Amors que poden ser tan o més intensos que el primer, i que poden marcar-te tan o més. I possiblement vindran més hòsties que et tornaran a fer mal, però ja te les prendràs d’una altra manera perquè ja coneixes el procés de recuperació. Al cap i a la fi, el més important és viure amb intensitat i disfrutar al màxim una relació, duri el que duri. Així, si un dia s’acaba, per molt mal que et faci, amb el temps la recordaràs amb carinyo i amb un somriure. I aquest bon record et permetrà seguir creient que l'amor existeix.
Per sort o per desgràcia, segons com es miri, ens enamorem de veritat poques vegades a la vida. Hi ha moltes vegades que creiem haver-nos enamorat i, amb el pas del temps, ens adonem que no ha estat així. I altres vegades, en canvi, passa el contrari: penses que aquella persona no ha significat tant i, a mida que passa el temps, te n’adones que sí que l'havies estimat molt...
Diuen que el primer amor no s’oblida, i és veritat. Amb el primer amor arriba la pèrdua de la innocència, les primeres bogeries, el descobriment de gairebé tot i també la primera patacada, possiblement la que més mal fa i la que et fa agafar un pànic horrible a tornar a patir.
Però com diu una amiga meva, l’amor existeix sempre que hi creguis. Quan deixes de creure-hi o hi perds la confiança, estàs perdut.
Per tant, si hi segueixes creient, tard o d'hora arribaran altres amors. Amors que poden ser tan o més intensos que el primer, i que poden marcar-te tan o més. I possiblement vindran més hòsties que et tornaran a fer mal, però ja te les prendràs d’una altra manera perquè ja coneixes el procés de recuperació. Al cap i a la fi, el més important és viure amb intensitat i disfrutar al màxim una relació, duri el que duri. Així, si un dia s’acaba, per molt mal que et faci, amb el temps la recordaràs amb carinyo i amb un somriure. I aquest bon record et permetrà seguir creient que l'amor existeix.
DIJOUS
DIVENDRES
A prop nostre potser hi ha algú que ens necessita...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada