OCTUBRE 2na setmana

PENSEM EN ELS ALTRES

DIMARTS

Al you tubeToshiro Kanamori, un maestro que educa para ser feliz   3’58 (si no es veu):

"Pensant en els altres", narra les vivències d'un professor d'una escola a la ciutat japonesa de Kanazawa.

El professor, Toshiro Kanamori, educa als nens des d'un ambient de respecte absolut entre els nens, d'empatia. Els atorga veu i els permet opinar tractant-los com les persones que són, deixant-los la llibertat necessària perquè desenvolupin la seva individualitat.

Un dels mètodes que utilitza és el de "les cartes del quadern". Els nens escriuen sovint cartes en un quadern en què expliquen els seus sentiments, què pensen sobre alguna cosa o quines solucions donarien a un problema. Cada dia tres nens llegeixen la seva carta i la resta pot opinar sobre això.

Això fa que els nens aprenguin a buscar al seu interior, a mirar cap a si mateixos, a reconèixer la seva individualitat i a donar nom a les seves emocions i per tant a comprendre les dels altres. Els ensenya a pensar en la resta i en definitiva a ser feliços creixent a partir del respecte propi i aliè.

És sens dubte el professor que tots voldríem tenir, i que tots voldríem per als nostres fills.

Una lliçó de vida, sens dubte.

DIMECRES

Estàs a casa, ja és de nit i abans de tancar el llum penses en l’activitat de la jornada i, en concret, en aquella acció que ha aportat valor a la teva feina: has ensenyat a un infant a escriure el seu nom per primera vegada, has fet un bon treball de Naturals, has escoltat el teu amic  amb respecte, has guarit la ferida d’un company, has enviat un missatge encoratjador, has fet una classe maca tenint molta paciència, li has fet companyia a aquella noia sola ...
És cert, has estat efectiu, amable, atent o professional amb algú. Avui la teva acció ha estat clau per a una altra persona. A la vegada, aquest servei fa que la teva vida sigui més plena perquè quan contribuïm a la felicitat dels altres augmentem la nostra vàlua personal i la nostra autoestima.

DIJOUS

Macaco- Una sola voz 2012  (Si no es veu:)

Veig el programa del Mikimoto sobre els catalans a Suïssa. Und’ells diu: «Aquí, el respecte als altres és sagrat. Aquí, als nens se’ls ensenya a no cridar i parlar fluixet als restaurants perquè no molestin els altres».
I, a mi em van agafar unes ganes immenses d’anar-me’n a viure a Suïssa. Quan podré gaudir d’un dinar en un restaurant sense nens maleducats? Per què aquí se’ls permet fer el que vulguin sota el lema que no se’ls pot frustrar, traumatitzar, coartar, ni reprimir.
I els pobres comensals hem d’aguantar totes les seves impertinències. Per què els pares no es posen les piles i comencen a educar-los, encara que sigui incòmode i costós, però pensant una mica en els altres? Aquest és un país molt sorollós. Cal prendre’n nota.

DIVENDRES

BON COMPORTAMENT!

Era un mes de juliol. Un grup d’un centre juvenil acabaven de passar uns dies genials de campament en el Pirineu. L’últim dia l’encarregada del càmping, que era a més la filla del cuiner, va anar a parlar amb el responsable per acabar de passar comptes. Imagineu la satisfacció del responsable quan la dona, en acabar, li comenta: “Per aquí passen molts grups de joves, però n’hi ha pocs com aquests: mengen de tot, són agraïts, col•laboren en la neteja de plats i coberts, i mantenen nets els prats d’acampada. Enhorabona”. I estava tan satisfeta amb aquell grup que els va fer un bon descompte i aquell últim dia els va convidar ella mateixa a les postres.
És un cas semblant al de la visita a un museu durant una sortida escolar. La persona encarregada del museu al final felicita el grup de nois i noies, perquè han mirat i escoltat amb respecte i atenció, perquè s’han comportat de manera correcta.
I és que molta gent pensa que la majoria dels joves només fan soroll i són uns descuidats, perquè potser és el que més veuen. Per això agraeixen quan tenen la impressió contrària: nois i noies que respecten i que es respecten, que són agraïts, que tenen detalls. Us asseguro que la cara de la gent es transforma quan es troba amb un grup de nois i noies joves que es comporten així. ¿No val la pena col•laborar en mantenir sempre al voltant nostre un ambient d’aquestes característiques?